Està format per dues naus consecutives de planta rectangular, ubicades en cotes diferents, erigides amb un llenguatge arquitectònic que es pot considerar de transició entre el Modernisme i el Noucentisme: construccions de forma austera i racional, amb una composició senzilla i ornamentació relativament pobre comparada amb la d’altres cellers, tot i la importància expressiva que hi adquireix el maó com a element que ressalta les estructures.

El complex es reobrí al públic l’any 2016, després d’un procés de rehabilitació que, impulsat per la cooperativa AgroIgualada amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, dugué a terme l’arquitecte Pep Riba.